El projecte, amb la subvenció dels fons «Next Generation», estarà en funcionament a finals del 2023 segons les previsions
La Comunitat Energètica Agro-Reus instal·larà plaques solars per produir energia per a l’autoconsum | Cedida
Reus tindrà la primera comunitat energètica de Catalunya per produir energia i fomentar l’autoconsum. El projecte de la Comunitat Energètica Agro-Reus, creat el març d’aquest any, ha rebut els fons Next Generation i preveu estar en funcionament a finals del 2023. Es tracta d’una col·laboració públicoprivada entre l’Ajuntament de Reus i diverses empreses del polígon Agro-Reus per instal·lar plaques solars i produir energia.
El conveni entre Reus Mobilitat i Serveis, Reus Transport i Redessa amb Ascensores Omega, Masergrup i Setier permetrà col·locar plaques solars a 23 naus del polígon de la ciutat d’empreses privades, Redessa, Transport Mobilitat i el dipòsit municipal. L’energia que es produeixi en aquestes instal·lacions serà destinada a l’autoconsum i els excedents, a edificis municipals i a llars en situació de vulnerabilitat.
Aquest projecte sorgeix de la convocatòria dels fons Next Generation, amb la finalitat de subvencionar projectes «transformadors i que potenciïn les energies renovables». D’aquesta manera, com afirma el president de la Comunitat Energètica i regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, «veiem que era una oportunitat que no es podia deixar escapar, finançar plaques per a l’autoconsum i la distribució de l’energia».
Del paper a les teulades
El mes de març, les tres empreses públiques i les tres privades van començar a treballar en la creació de la comunitat energètica, el seu projecte i en les sol·licituds necessàries. Això els va portar fins al mes d’agost, en què se’ls van concidir els fons europeus. Amb un cost de 4 milions d’euros en total, la comunitat energètica rebrà 1.996.000 euros subvencionats, de manera que es tracta d’un «impuls gegant», amb paraules de Rubio.
Els membres de la Comunitat Energètica Daniel Rubio, Xavier Martínez, David Arias i Teresa Pallarès amb l’alcalde, Carles Pellicer, i la regidora de Mobilitat i Urbanisme, Marina Berasategui. Foto: Cedida
«Estem parlant del primer projecte de Catalunya i el cinquè de tot l’estat en volum d’inversió aprovat pel Ministeri de Transició Ecològica a través dels Fons Next Generation», assegura Xavier Martínez, vicepresident de la comunitat. Els fons europeus, però, també estableixen que el projecte ha d’estar en funcionament en un termini de 14 mesos, de manera que a finals del 2023 la comunitat energètica ja hauria d’estar en marxa.
Ara per ara, el projecte preveu la instal·lació de plaques a les teulades de 23 naus del polígon Agro-Reus, ampliable a una trentena, que generaran al voltant de 5.500 megawatts hora/any, energia equivalent al consum que podria abastir 1.800 llars. Això permetrà nodrir les mateixes naus i produir excedents, que es destinaran a altres edificis municipals i a llars amb situació de vulnerabilitat energètica.
«Com més autosuficients siguem, millor»
«En sortim beneficiades les empreses, la regidoria i la ciutat, de la creació d’energia verda», exposa el secretari de la comunitat i gerent d’Ascensores Omega, David Arias, «com més autosuficients siguem, millor, per no dependre de les companyies elèctriques ni les pujades de preus». La col·laboració publicoprivada ha estat «clau» per poder engegar un projecte d’aquestes dimensions que inverteixi en energia sostenible i en estalvi, precisa aquest.
Es preveu que les plaques solars que s’instal·lin generin l’energia equivalent a 1.800 llars Foto: Cedida
Mirant al futur, els impulsors de la comunitat energètica esperen fer el projecte «encara més gran i que altres empreses puguin adherir-s’hi», encara que ara ja no puguin incloure’s en la subvenció. Segons Martínez, «estem convençuts que altres empreses s’afegiran al camí que s’ha iniciat i, de fet, ja hi ha altres companyies del polígon Agro-Reus que estan interessades a formar part de la comunitat». Comunitat que, en poc més d’un any, ha d’estar en marxa i generar un volum d’energia que permeti encaminar la ciutat cap a l’autoconsum i la disminució de la vulnerabilitat energètica.
